Autor: Víctor Rodríguez – Catalunya Religió
El 12 de març la residència Nostra Senyora del Pilar de la Garriga es quedarà sense les monges que des de l’any 1964 n’han tingut cura. Les Germanes Hospitalàries de la Santa Creu una congregació catalana amb arrels al segle XVIII, pateix, com tantes altres, la manca de vocacions i conseqüentment ha de reestructurar la seva presència allà on té obres i apostolats.
“Ens sap molt de greu marxar, però la Congregació ens necessita en altres llocs”, explica Teresa de Jesús Acero, la superiora de la comunitat, actualment formada per només tres religioses. En pocs dies marxaran a noves destinacions malgrat que la residència no tancarà i la Congregació seguirà essent la titular del centre on viuen actualment 50 persones grans. “La residència segueix i continuarà funcionant com fins ara, però sense que les monges hi visquem”, exposa la superiora.
La germana Rocío Remache, la més jove i provinent de l’Equador, és juniora de vots simples i metgessa de professió i conjuntament amb la germana Remígia Pla, de 88 anys i filla d’Arbúcies, aniran destinades a la infermeria de la Congregació. La germana Remígia amb prop de 90 anys necessita un descans i la germana Rocío podrà ajudar a les seves germanes més veteranes gràcies als seus coneixements mèdics. Per altra banda, la germana Teresa Acero, d’origen colombià, anirà a viure a Barcelona, des d’on durà a terme la missió de coordinació pastoral als centres de la Congregació, motiu pel qual voltarà molt a partir d’ara. Com a membre del Capítol de la Congregació seguirà visitant la Garriga per acompanyar els residents i sobretot, a la nova direcció del centre.
Amb la marxa de les hospitalàries es tanca un capítol de més de 60 anys de presència a la Garriga en el servei i atenció als més grans d’ençà que hi van arribar per fundar una residència per a senyores. “Volem reconèixer i recordar la gran tasca que les altres germanes han fet abans que nosaltres en pro dels més grans a la Garriga”, exposen amb emoció les tres monges.
Un comiat amb precedent
Les Hospitalàries compartien fins fa pocs anys el mateix carrer de Cardedeu amb les Franciscanes Missioneres de la Immaculada Concepció, fundades a la Garriga el 1859. L’escola que hi tenien aquestes religioses va ser reconvertida en Casa d’Espiritualitat als anys vuitanta, però les monges també es van veure obligades a marxar per la manca de vocacions l’any 2021. Amb el tancament de la comunitat, la casa va acollir desenes de refugiats ucraïnesos l’any 2022 en esclatar la guerra d’Ucraïna i avui segueix oberta però gestionada per una fundació educativa.
Si tirem més enrere, les Franciscanes Missioneres de la Nativitat de Nostra Senyora, conegudes popularment com a Darderes i que gestionaven l’Asil Hospital de la Garriga des dels primers anys de la seva fundació, també van deixar la Garriga el 1999 pel mateix motiu, la manca de vocacions.
Malgrat la marxa de les religioses, les misses a la residència, que compta amb una capella pròpia on el rector de la parròquia celebra les eucaristies els dies feiners, continuaran realitzant-se com fins ara. “Les hem volgut acomiadar amb una missa d’acció de gràcies després de tants anys de compromís i entrega”, explica Santi Collell, rector de la Garriga. Malgrat la humilitat i discreció de les religioses, diumenge 2 de març va ser el moment quan el poble de la Garriga les va acomiadar i els va agrair la seva tasca envers els més grans. Amb la marxa de les tres darreres hospitalàries aquesta vila termal vallesana es queda sense cap comunitat de vida consagrada.
Una casa d’estiueig reconvertida en residència
La Garriga compta actualment amb quatre residències per a gent gran. D’aquestes quatre, tres estan situades en antigues cases senyorials d’estiueig. Pel que fa a la llar Nostra Senyora del Pilar, es tracta d’una magnífica construcció d’estil eclèctic de l’any 1900 construïda pel mestre d’obres Jaume Brossa per a la senyora Dolors Rates, Vídua de Vega, tal com mostren les inicials en un esgrafiat de la façana. La Congregació va heretar la casa als anys 60 del segle passat i va considerar de fundar-hi una residència per a senyores.
Per adequar una antiga casa d’estiueig en una residència amb totes les comoditats l’any 1974 es va construir un nou cos al jardí annexat a l’edifici històric sense modificar els buits de la façana. “D’aquesta manera es conservava la façana de la casa original i al jardí es construïa la part dedicada a habitacions de les residents”, exposa Lluís Cuspinera, l’arquitecte que va fer la reforma el 1974. En aquells anys la casa no tenia cap mena de protecció i les obres van respectar el disseny de tota la façana. Com a curiositat, convé dir que durant la Guerra Civil, la casa va estar ocupada pel comitè local de la CNT i en acabar va ser seu de la Falange local. En pocs anys de diferència, doncs, entre les mateixes parets han viscut burgesos, anarquistes, falangistes i monges.
Una congregació amb arrels a l’Hospital de la Santa Creu de Barcelona
Com el seu nom indica, les Hospitalàries de la Santa Creu deuen el seu nom al lloc on van ser fundades: per atendre els malalts de l’Hospital de Barcelona, el de la Santa Creu, que anys més tard seria conegut com a Hospital de Sant Pau en fer-se el nou edifici a tocar de la Sagrada Família gràcies a la deixa del banquer Pau Gil, que va demanar que el seu nom també figurés al nou hospital dissenyat per Lluís Domènech i Montaner. Avui dia és conegut popularment com a Hospital de Sant Pau, però el seu nom oficial és Hospital de Sant Pau i de la Santa Creu. “Quan jo vaig entrar a la Congregació a l’Hospital érem 93 germanes treballant-hi”, recorda amb emoció la germana Remígia. Eren uns moments que la congregació sobrepassava les 150 germanes.
Si retrocedim als inicis, les hospitalàries van començar a atendre els malalts com a Pia Associació per la demanda de l’Administració de l’Hospital i amb la germana Teresa Cortès com a primera superiora. No serà fins al 1927 quan les Hospitalàries siguin reconegudes com a Congregació religiosa de dret diocesà amb Encarnació Canals i Teresa Albà com a primeres superiores de la naixent congregació. L’any 1962 rebran l’aprovació pontifícia de les seves constitucions, unes constitucions que Teresa Acero sosté amb emoció a les mans durant tota l’entrevista.
La Congregació -que avui compta amb una cinquantena llarga de religioses- té residències a Barcelona, Arbúcies i a l’Esquirol. A Colòmbia tenen dues escoles bressol i una residència, a l’Equador una escola i una residència a Xile. És d’aquests països d’on provenen majoritàriament les germanes més joves de la congregació. Fins no fa gaires anys, les Hospitalàries van ser les encarregades d’atendre els capellans de la residència sacerdotal Sant Josep Oriol, al barri de les Corts, un apostolat que també van haver de deixar.
Si bé la seu de la Congregació és al barri de Sarrià de Barcelona, les hospitalàries tenen la infermeria al barri de la Vall d’Hebron, on hi ha la Casa Santa Creu. Aquest bonic espai va ser adquirit per la Congregació l’any 1935 en comprar l’antiga granja Santa Creu, propietat de l’Hospital de Sant Pau, un lloc que situat al vessant de Collserola té molta aigua. La compra, per 180.000 pessetes, es va fer amb la intenció principal de destinar les instal·lacions a casa de repòs per a les germanes més grans, una funció que encara té avui dia.
Malgrat les dificultats que travessa la vida consagrada actualment, les Hospitalàries encaren el centenari de la seva fundació com a congregació amb il·lusió i esperança, seguint cuidant dels més grans i de l’educació dels més petits “veient sempre a Crist en els més necessitats”, com recalquen les monges.
