Autora: Ingrid Sánchez Alcaraz (Treballadora Social. Residència Casa de Repós)
La tendència actual a nivell poblacional indica clarament que la població és cada vegada més envellida. Cada vegada vivim més anys perquè la nostra esperança de vida s’allarga com a conseqüència dels avenços mèdics i científics. Per aquest motiu, resulta fonamental preocupar-nos per garantir que en aquesta última i a vegades molt llarga etapa vital, puguem tenir una òptima qualitat de vida. Per aconseguir-ho considero necessari canviar la manera com tradicionalment hem entès l’envelliment en termes de desgast, degeneració, pèrdua, etc., sempre en sentit negatiu. Des de la perspectiva del cicle vital s’entén que l’envelliment és una etapa on les pèrdues es donen conjuntament amb guanys al igual que en la resta d’etapes (Fernández Lopiz, 2000). Crec que aquest és l’enfocament que hem de fomentar de cara a les generacions futures.
És cert que durant l’etapa en que la persona va envellint es perden facultats físiques i mentals; en l’àmbit de la salut hi ha major risc de malalties com artritis, hipertensió, deteriorament cognitiu, etc. per altre banda, també es generen canvis en l’àmbit social com per exemple, que els fills s’independitzen, la jubilació i altres canvis en les rutines quotidianes. Tots aquests canvis afecten de forma diferent a cada un de nosaltres depenent de diversos factors; la personalitat, la nostre cultura, el nostre entorn familiar o amistats, entre altres. I tenint en compte això, no tots els canvis són negatius o ens afecten de forma negativa. Alguns d’aquests canvis en la nostra vida poden suposar tenir més temps per nosaltres, per dedicar als fills o als nets, per viatjar, aprendre a gaudir d’aquesta etapa ens porta guanys que també cal considerar.
Un altre tema important a tractar durant la vellesa és la mort, perquè tot i ser un aspecte present al llarg de tota la vida en la vellesa es dona de forma més activa. En l’acompanyament al final de vida hi ha diferents agents que intervenen; professionals de la medicina, psicòlegs, treballador social, infermeres, terapeutes especialitzats en dol, etc.
Donar eines a les generacions properes per entendre l’envelliment com una etapa més de la nostra vida i que pugui ser positiva i enriquidora, és una assignatura que cal afegir en tots els àmbits professionals que estem al servei de les persones. Tots ens farem grans i envellirem passats els anys de la nostra vida i cal prendre consciència que en aquesta última etapa, que ocupa alguns anys, hem de ser feliços i sentir que el final s’apropa com una gran experiència i últim aprenentatge i no tan com un final que cal acabar quan abans millor i de qualsevol manera.
